De tradició culinària catalana, aquesta menja és present a la rebosteria des del segle XVIII, però sobre tot al segle XIX, quan es va generalitzar l’obtenció i l’ús del sucre. Per a molts, la senzillesa de la seva elaboració fa que sigui una de les expressions màximes de la pastisseria.
La denominació d’aquesta llaminadura, segons algunes fonts, es troba en les processons patronals on era tradició portar aquest dolç i repartir-lo entre els assistents. La gent, impacient, no esperava al final i l’anaven “pessigant” mentre feien camí.
La seva denominació canvia geogràficament. Així, tenim el bescuit (País Valencià), el pan di Spagna (Itàlia), el pâo de ló (Portugal), el pain de Savoie (França), o el Sponge cake (països anglosaxons).
A banda de ser la base de les mones de Pasqua, també s’utilitza per fer receptes complexes i sofisticades amb diversitat d’ingredients.
L’esponjositat i lleugeresa del pa de pessic bàsic, com el de la recepta que us oferim, el continua fent una temptació gustativa deliciosa.
