La Basílica Santuari de Meritxell

No és agosarat afirmar que la història d’Andorra sempre ha estat relacionada amb la Mare de Déu de Meritxell. El Principat no s’explica sense la seva Verge, i viceversa. Així, la renovació de la fe i de la fidelitat a la patrona està present en el conjunt religiós de Meritxell amb els dos Santuaris —l’antic i el nou—, que tendeixen un pont entre els temps passats i nous i garanteixen la continuïtat i l’enfortiment de l’esperit.

LA TALLA (IMATGE) DE LA VERGE ENTRE PASSAT I PRESENT

Anterior a la imatge que avui dia presideix l’església del nou Santuari, va existir una altra talla (original) de la Verge de Meritxell, que es va conservar en l’antic Santuari de Santa Maria de Meritxell fins a la seva desaparició, durant l’incendi de 1972.

La imatge que en la actualitat es venera és una fidel reproducció d’aquella talla romànica, dels segles XI i XII, considerada un dels exemplars més antics de l’època: amb uns 83 cm d’altura i elaborada en fusta policromada, comptava amb una expressió altament estàtica i rústica.

La Verge, que portava una corona de cinc flors sobre el cap i un vel blanc amb vores adornades sota la corona, també duia en el petit respatller posterior —seguint el cànon de les talles romàniques de l’època—, una cavitat destinada segurament a la custòdia de relíquies o altres vestigis. La Mare de Déu anava vestida amb una túnica de color vermell, decorada amb flors i estels, i un mantell blau que deixava a la vista les seves mans.

La reproducció que avui dia omple l’espai del temple és obra de l’artista andorrà Jaume Rossa. Així, la talla cisellada a partir de diverses fotografies conservades de la Mare de Déu original és igual d’estàtica i geomètrica i desenvolupa un paper de tro, més que de mare de l’infant Jesús. La talla recull els trets principals de les imatges marianes de l’època: la disposició de la figura de la Mare de Déu, que simbolitza la salvaguarda i protecció que una mare dona als seus fills; els ulls, exageradament ressaltats, imperfectes i vigilants que expressen eternitat i espiritualitat; la desproporció antinatural intencionada que representa la realitat veritable i transcendent del que és diví; i, finalment, el calçat que duu, uns típics esclops que usaven els pagesos de muntanya d’antany.

El missatge de l’artista és clar: la reina del cel i la terra és senzilla i humil i estima tothom per igual.

ALTRES ESCULTURES DEL TEMPLE

Per acabar, a l’interior del temple també s’hi poden observar altres escultures, obres de l’escultor barceloní Sergi Mas, que corresponen als sants patrons de les set parròquies andorranes, que ratifiquen que Meritxell és el Santuari Nacional andorrà: Sant Serni de Canillo, Santa Eulàlia d’Encamp, Sant Corneli d’Ordino, Sant Iscle de la Massana, Sant Esteve d’Andorra la Vella, Sant Julià de Sant Julià de Lòria i Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany.

La Verge de Meritxell és la Patrona del Principat i el dia 8 de setembre se celebra la seva festivitat.

EXPOSICIONS I HORARIS

El Santuari acull dues exposicions permanents: Meritxell Memòria, un testimoni que recull diversos objectes i mostres de com era l’església abans del fatídic incendi que va destruir per complet el temple, i Bíblies del món, una segona exposició que es troba al temple des de setembre de 2016 i que mostra una col·lecció permanent en creixement, formada a hores d’ara per més de 1.200 exemplars, entre bíblies i nous testaments, en diferents idiomes, dialectes i suports.

El progressiu augment de la devoció i admiració cap a la Verge al llarg dels segles XIX-XX, així com l’assentament d’unes circumstàncies especials de maduresa i interiorització del sentiment nacional per part dels habitants d’Andorra, varen portar al Consell General de les Valls d’Andorra, el dia 24 d’octubre de 1873, a declarar oficialment i per unanimitat la Verge de Meritxell com a Patrona de les Valls d’Andorra: “es consigna el fet que Nostra Senyora de Meritxell és considerada per les Valls d’Andorra com a la seva Patrona i protectora especial des de temps immemorials”.

Tot i així, degut a les complicacions existents a l’època entre el poble d’Urgell i Andorra, no va ser fins 40 anys més tard que es va reconèixer eclesiàsticament el patronat de la Verge de Meritxell sobre el poble andorrà. El suport continuat dels diferents bisbes —coprínceps a Meritxell—, juntament amb aquest fervor i la tradició popular, varen fer possible que el bisbe Joan Benlloch Vivó demanés, el 23 d’agost de 1913, la declaració canònica del patronat de la Verge de Meritxell, que va dur a terme un any més tard el summe pontífex de la Santa Seu, el papa Pius X.Gojós per la noticia i volent solemnitzar el moment, el Consell va acordar que cada 8 de setembre se celebraria la Festa Nacional de les Valls, o dit d’una altra forma, la festivitat de Nostra Senyora de Meritxell.

En l’actualitat, cada 8 de setembre el poble andorrà viu una festa d’unitat i concòrdia, de la qual la Verge n’és la protagonista absoluta. Tot gira al voltant de Meritxell, la Verge de tots. Aquell dia, milers de persones peregrinen fins al Santuari, des de molt aviat, per agenollar-se davant de la Verge, donar gràcies i manifestar el seu sentiment d’alegria i entusiasme.

Finalment, cal indicar que el poder d’atracció de Meritxell és tan gran que diversos actes i celebracions (pelegrinatges, concerts, ballades de sardanes, eucaristies, degustacions de productes típics, etc.) emmarquen aquest dia, en el qual les tradicions i la festa omplen d’alegria tot el recinte de Meritxell.

La Basílica Santuari de Meritxell forma part de la Ruta Mariana, que uneix els cinc santuaris marians: del Pilar (Saragossa), de Torreciutat (Osca), de Lourdes (França), de Montserrat (Barcelona) i el propi de Meritxell (Principat d’Andorra). Es tracta d’un itinerari de fe guiat per l’espiritualitat i la devoció mariana, posseïdor d’una gran riquesa turística, patrimonial, rural, gastronòmica i natural, gràcies a les característiques pròpies i els entorns de cada santuari.

UNA RUTA QUE ACULL LA PEREGRINACIÓ

La Ruta Mariana és, actualment, un dels itineraris de peregrinació més visitats i reconeguts. Acull anualment, entre els seus cinc santuaris, al voltant de 12 milions de pelegrins, cosa que reflecteix el gran atractiu i importància que té tant per als pelegrins com per als turistes. Així, l’essència d’aquesta ruta està en el valor espiritual dels seus santuaris i en un llegat històric, patrimonial i natural d’una importància excepcional. Els visitants merament turístics es veuen atrets per la bellesa artística, arquitectònica i natural que troben als cinc santuaris i als enclavaments on se situen, mentre que el pelegrí o creient hi acudeix amb objectius religiosos, per trobar a Déu i trobar-se a si mateix.

D’altra banda, cal mencionar que moltes persones que arriben com a turistes, surten com a pelegrins.

L’avenç en les comunicacions i els mitjans de transport, les noves i variades propostes dels santuaris, els atractius turístics existents al seu voltant i el desenvolupament del turisme com a fenomen de masses han contribuït al fet que actualment existeixin diverses rutes i itineraris religiosos.

Actualment, al voltant de 180 milions de pelegrins viatgen per tot el món per visitar diferents indrets sagrats, santuaris i centres de pelegrinatge, o per realitzar itineraris religiosos. De forma individual, en família, en grup, en romeria o en pelegrinatge, qualsevol forma és benvinguda per apropar-se a una d’aquestes destinacions marianes i retre homenatge i adoració a la imatge sagrada.

AINA

AINA és la resposta a l’obra social que tot santuari ha d’assumir. Nascuda el 1979, Any Internacional del Nen/Nena d’Andorra, és una organització lúdica i educativa, dirigida als infants i als joves.

Amb un propòsit i uns objectius ben clars i definits, la funció principal d’aquesta organització és la d’acollir els nens, els pares dels quals treballen, durant les vacances i els caps de setmana. Aprenen a conèixer i a estimar Andorra i a conviure amb altres infants; també coneixen els valors humans i cristians des del respecte, l’esforç i la solidaritat, així com la sensibilitat davant la bellesa i l’alegria. Finalment, aprenen a integrar-se amb els altres nens d’Andorra, amb una ajuda especial a la integració d’altres nens immigrants. Tot i així, AINA no només acull els nens, ja que l’entitat compta, a més, amb diversos edificis on també s’hi poden allotjar les famílies que ho necessitin.

D’altra banda, gràcies a les almoines que els devots ofrenen a la Mare de Déu de Meritxell, AINA pot oferir un preu reduït de colònies i crear beques per als infants de les famílies que estiguin en dificultats. A la vegada, també forma joves en el voluntariat, persones que opten per passar els seus dies festius ajudant en l’educació dels infants des del lleure, i també inverteix durant el curs en la formació d’aquests joves, per a què puguin titular-se per prestar aquest servei.

AINA acull durant l’any més de deu mil persones, amb una estada a l’alberg que comprèn un pelegrinatge a la Basílica Santuari de Meritxell pel camí ral, i organitza juntament amb el Santuari diversos esdeveniments durant tot l’any, com les festes de tardor o de primavera, la Pasqua Jove, el pelegrinatge juvenil a Meritxell o l’acció de gràcies de l’estiu a la Borda de Meritxell, entre d’altres.

SALUTACIÓ DEL RECTOR

Déu vos guard, amigues i amics de Meritxell. Benvinguts a la nova web del Santuari de Meritxell. Amb l’inici d’aquest portal dedicat al nostre Santuari, volem obrir una finestra moderna per portar el missatge de la Patrona d’Andorra a tots els fidels i devots, pelegrins i visitants, i que al mateix temps serveixi per facilitar l’aproximació a la Verge de Meritxell.

Meritxell, fidel al seu nom, us guiarà amb l’esplendorosa Llum de Migdia en el vostre caminar. I quan arribeu a la porta del Santuari, trobareu la vostra Casa Pairal, com resa l’Ave: “Bella i clara Aurora / feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra / la Casa Pairal”. Casa Pairal vol dir portes obertes i acolliment, com ho tenen escrit les velles cases andorranes: “Sou a casa vostra”. També acollim fraternalment els turistes que ens visiten, per a què se’n tornin a casa com a pelegrins.

Andorra ha estat des de sempre un país hospitalari. Ho ha estat sempre, però en especial quan Europa ha sofert la guerra que ha corferit la pau.

Meritxell, icona d’Andorra, fa gala d’acolliment: quan diem acolliment volem dir també “servei” a tots els ciutadans de les set parròquies andorranes. N’és penyora el pelegrinatge de les parròquies andorranes, el primer diumenge de maig, i el de tots els immigrants que troben en Meritxell l’esperit de la seva integració al país sense renunciar a les seves arrels. N’és penyora el pelegrinatge del poble portuguès la vigília del 13 de maig, la Missa Rociera en la Festa de la Pentecosta, la Missa Baturra, el diumenge més proper al 12 d’octubre, i les sardanes del 8 de setembre al claustre gran que ens fa de plaça major.

Pelegrinar al Santuari de Meritxell implica el compromís en pro de la pau. Li preguem els pelegrins: “Meritxell de la pau, ensenya’ns la solidaritat”. A la gavernera meritxel·liana s’hi acull l’obra social, lúdica i educativa de la casa de colònies AINA. Les almoines donades a la Patrona i Mare d’Andorra es dediquen en la seva totalitat als infants febles a causa de problemes familiars, ja siguin afectius, laborals o de salut. Sabem que el demà depèn dels nostres joves d’avui. Per aquest motiu, Meritxell assumeix el lema d’AINA: “invertir en l’educació dels valors humans i cristians dels joves”.

Amb enorme gratitud i afecte, aprofito aquesta gran ocasió per, en nom del Santuari de Meritxell, agrair als Santuaris germans del Pilar, Torreciutat, Lourdes i Montserrat que ens hagin obert els braços fraternals per poder ser inclosos dins la Ruta Mariana. Era un somni que ens venia de lluny. Sempre amb el tu a tu amb els pelegrins meritxel·lians des del nostre país al cor dels Pirineus, els convidàvem a pelegrinar al Santuari de Lourdes als Pirineus atlàntics, al Pilar de Saragossa, al primer temple marià del món, Montserrat, que amb Meritxell forma la ruta de les “Dolces M”, i a Torreciutat, des de la terra que va veure néixer Sant Josepmaria Escrivá de Balaguer.

Avui, des de l’itinerari de Pallerols del Cantó fins a Sant Julià de Lòria, s’ha convertit en una ruta de pelegrinatge. Gràcies, santuaris germans!

Santuari, sinònim de camí. Meritxell farà camí amb el Pilar, Lourdes, Montserrat i Torreciutat, amb la plena consciència que el nostre caminar ja és la felicitat per cantar junts “Magnifica la meva ànima el Senyor!”.

Mossèn Ramon
(Rector de Canillo i del Santuari de Meritxell)