La coca és una menja tradicional de tota la conca mediterrània, l’origen de la qual es perd en el temps, si bé es creu que va sorgir de la massa sobrant de les pasteres del pa. Les mestresses de casa la reaprofitaven, fent-la coure plana i fins i tot ensucrada, i la servien al final dels àpats.
De coques n'hi ha de totes menes i mides. En paraules d'Eliana Thibaut i Comalada, tota una autoritat en la matèria, "Llur característica resideix en l'extrema varietat de la presentació…" (Les coques catalanes, Edicions Proa, Barcelona 1995). Se solen classificar en dues grans famílies: dolces o salades i obertes (planes) o tapades. No cal afegir que la gran majoria de les receptes són de coques obertes, ja siguin dolces o salades. En l'àmbit dels Països Catalans, se'n fan de tot tipus i amb tota mena de productes (vegetals i animals), des de peix fins a embotit.
Les dolces, com la coca masegada tradicional d'Andorra, estan associades a motius festius i celebracions populars: Pasqua, Nadal, Reis (el tortell no deixa de ser un tipus de coca) i, per descomptat, la coca de Sant Joan amb la qual celebrem el solstici d'estiu. En canvi, hi ha països, com per exemple Itàlia, on aquesta menja no té cap connotació festiva ni religiosa.
En resum, la coca és un menjar popular i bàsic de la nostra cuina, que no fa distincions entre rics i pobres. Per això us convidem a gaudir de la nostra coca masegada quan vingueu a Andorra.
