L'ànec és una espècie molt ben valorada a la cuina dels països catalans i una de les estrelles indiscutibles de la gastronomia francesa. També és una menja típica dels països escandinaus, Alemanya, Polònia o Hongria.
De fet la presència de l'ànec en la gastronomia humana és mil·lenària, ja que es va començar a domesticar fa 4.000 anys. Al llarg del temps ha tingut molts usos, pel que podem dir sense equivocar-nos que, com en el cas del porc, de l'ànec s'aprofita tot: la carn, els ous i les plomes. Curiosament, totes les races domèstiques actuals tenen el seu origen en la domesticació de dues espècies salvatges: l'ànec collverd (ànecs xerraires) i l'ànec mut.
La recepta de l'ànec amb peres és un plat tradicionalment reservat per a dates festives assenyalades. Aquest guisat és present a la cuina de moltes contrades catalanes i és una de les moltes variants que es poden fer amb aquesta preuada carn d'aviram. La seva textura melosa i de gust net fa que ressaltin els ingredients que l'acompanyen en el guisat, especialment la fruita. Altres receptes igualment saboroses són a la taronja, amb bolets, amb poma, o a la mel.
Per acabar, només afegir que el magret i els confits són altres plats reconeguts fets amb carn d’ànec. I a tall de curiositat, afegir que l'espècie que es fa servir per fer la reconeguda i mil·lenària recepta imperial de l'Ànec de Pequín és diferent de les que tenim al nostre abast.
